Què és més important? La fauna local o els diners

La costa nord d'Austràlia és un tròpic amb totes les seves característiques: humitat i temperatures altes. Aquí, els cocodrils s'hi troben a gust, molt a gust. Tan és així, que estan per tot arreu, literalment. Per descomptat, la costa és inmensa, llarga, inacabable. Però cada cop que t'acostes a meys de 50 metres de l'aigua topes amb un cartell enorme que t'adverteix de la presència constant dels cocodrils. I això passa fins i tot a una ciutat tan turística com Darwin, una mena de Lloret de Mar en miniatura que acumula bars, pubs i discoteques a dojo i que té la mitjana d'edat més baixa de tot el continent.
Però les autoritats, per contres de "netejar" les platjes existents -paradisíaques, d'aigua cristal·lina, perfectes- d'aquests animalons temibles, per contres de cedir a la pressió dels diners fàcils, decideix deixar-los en pau, deixar-los viure allà on volen, allà on pertanyen i deixen amb un pam de nas als turistes que venen a buscar la platja de postal.

El que fan, en canvi, tant a Darwin com a Cairns, és habilitar unes petites piscines a vora de mar que permetin a la gent donar alguna capbussada sense perill. Però és que és únicament això, una piscina vora l'aigua o una petita llacuna natural que han protegit amb tanques per seguretat. Res més que això.
I jo que em pregunto: què farien els diferents ajuntaments de les poblacions costaneres del nostre país si hi haguessin animals perillosos com els cocodrils? Els deixarien campar lliurement o iniciarien una cacera despietada intentant no perdre turisme?