L'hivern australià, condensat en una habitació

Aquest cop no ens la podíem veure a venir. Caminant pel barri del Volker (membre del Hospitality Club) la cosa feia molt bona pinta. Un barri farcit de grans edificis moderns que acumulen apartaments amb terrasses més que decents i una aparença, si no luxosa sí comfortable i preparada per l'hivern Australià.

Entrar a l'edifici on en Volker té l'apartament ens va donar encara més confiança. Entrada molt digna, rebedor comunitari, ascensor moderníssim i uns passadissos enmoquetats recentment. 

L'apartament, per dins, també ens va donar bones vibracions. Tot seguia semblant modern, adequat i preparat.

La que havia de ser la nostra cambra estava completament buida de mobles, i allà hi vam entaforar dos matalassos inflables. No hi havia calefacció i això ens va fer començar-nos a preparar pel pitjor: funda i sacs de dormir.

Però la nit ha estat molt dura, molt i molt dura. El fred se'ns ha ficat dins, la humitat ha anat trobant escletxes per tot arreu i hem acabat passant la nit més freda d'aquest viatge. Qui ho havia de dir! Ja ens fem a la idea que les nits que dormim al ras en mig de l'outback australià seran molt fredes i que no serà precisament un viatge còmode. Però aquí, a Melbourne, en un apartament per a yuppies aparentment amb totes les comoditats cobertes...

Per cert, ha estat molt difícil escriure aquest post amb els dits encara tremolant i les dents repicant les unes contra les altres.