Ensurt a la vora del Pacífic

Al parc nacional de Daintree hi ha una bona pila de quilòmetres en que la selva tropical, saturada d'arbres, fullaraca i manglars, s'aboca sobre la sorra de les platges paradisíaques del Pacífic. En una d'elles ens hi hem assentat per fer un pícnic suculent (bocata de pernil i formatge) mentre observàvem com les onades trencaven sobre la sorra de cristall que amagava milers (literalment) de petits caus de crancs blancs (impossible fer-los-hi una foto, massa ràpids), i recordàvem algunes de les escenes de LOST, esperant que, d'un moment a l'altre, aparegués de dins de la selva el doctor Shepard.

De sobte, hem sentit, just darrera nostra, entre l'espessa selva, un soroll de fullaraca que es movia sospitosament. Hem girat el cap ràpidament i ens hem quedat uns segons glaçats en veure una pell rugosa i de color verd arrossegar-se pesadament sobre la sorra a tocar de manglars. Ens ha semblat, de bones a primeres, que era un cocodril petit (d'un metre i mig o dos).
Però Cape tribulation (que així es diu el lloc) és un dels pocs indrets lliures de cocodrils, així que una segona mirada més atenta (i menys atemorida) ens ha revelat un nou amic que afegir a la llista.

Absolutament impressionant. Es movia pesadament, però amb una certa gràcia. En veure'ns acostar-nos-hi, s'ha quedat clavat uns segons i després ha girat cua per perdre's de nou entre l'espessor verdosa.