martes, 30 de agosto de 2011
Annie: una amiga per sempre
No me'n vaig poder estar. Necessitava abraçar-la, notar com s'arrapava a mi, per si de cas. Em calia notar quan d'osset de peluix tenia aquesta preciositat. Ja n'havíem vist de koalas en llibertat, però em feia falta tocar-los, sentir-los a la pell.
Al Billabong Sanctuary recullen animals ferits i desemparats i els cuiden, els estimen com si fossin fills i permeten als visitants acostar-s'hi i, com veieu, fins i tot abraçar-los.
L'Annie es va portar molt bé amb mi. Em va dir a cau d'orella que jo era el que millor l'havia abraçada de tots els visitants d'aquell dia. I jo m'ho vaig voler creure.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
aghhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh
ResponderEliminarAy por favor,yo quiero por faaaaaaaaa
No te preocupes, que me la he metido de estrangis en la mochila y seguro que en el aeropuerto ni se dan cuenta! :D
ResponderEliminarPonla unas gafas de sol y di que es de la familia
ResponderEliminar