sábado, 20 de agosto de 2011

Darwin: arribar al tròpic des del desert

Hem arribat a Darwin fa un dia i el contrast entre el desert i aquesta ciutat de costa ha sigut massa.

Alice Springs és una ciutat àrida, amb bastants turistes però tots escampats, una ciutat que té un aire estrany, com de lloc fantasma que de nit es pot tornar un lloc perillós. Els Aborígens silenciosos et miren quan passes, asseguts a terra o caminant molt lentament aliens a tot el que passa pel voltant.

El viatge al centre vermell és espectacular: l'Uluru i el Kata Tjuta són llocs màgics on el que t'envolta és tan magnífic que et fa sentir petit i silenciós. Hem estat 3 dies acampant al desert, pujant per gorges i travessant valls grandioses, sense descansar massa però gaudint de cada moment amb la Natura salvatjada que ens trobàvem.

I després hem arribat a Darwin, una ciutat tropical que té un hivern de 25 graus. Clima humit i assolellat, amb carrers plens de bars i terrasses que fan olor de crema solar. Tenen cinemes a la fresca i tot és ple de turistes ben morenos i disposats a omplir les terrasses i veure cervesa a qualsevol hora.


Darwin però té una pega molt grossa: els cocodrils i altres bèsties del tròpic. És una ciutat rodejada quasi completament de mar, que no té cap platja per que està tot protegit amb tanques per impedir "accidents". Els darwinencs i els turistes només poden prendre el sol en unes instal·lacions amb piscines i llacunes artificials construïdes al costat d'un mar que no poden disfrutar. Tot molt artificial, amb gespa retallada i palmeres plantades simetricament que no tenen res a veure amb el silenci del desert.

No hay comentarios:

Publicar un comentario