viernes, 19 de agosto de 2011

Espanyols donant la nota a Austràlia

L'Uluru és el monolit més gran del món, un lloc ancestral amb més de 10.000 anys de tradicions culturals dels aborígens a les seves llomes polides pel temps.
Una de les imatges més imponents i espectaculars és contemplar com, en la posta de sol, les seves parets aparentment llises van canviant de colors, convertint-ho en un delit visual i espiritual de primera categoria.
La gran majoria de gent s'acumula en un espai especialment habilitat a tal efecte, prou lluny com per no interferir però no tant com per no poder-lo avistar-lo correctament. Els autobusos van arribant i van deixant-hi els backpackers que, sense massa dutxes al cos, amb la mateixa roba de fa dos dies, els peus cansats de caminar i un bocata ronyós a les mans, s'atansen al mirador per quedar impregnats per sempre d'aquest misticisme antic i sagrat. Be, tothom menys aquest grup d'espanyols de la foto.


Van arribar en un autocar (que no autobús) tot luxós, amb aire condicionat, vestits de gal·la i ja es van trobar un lloc reservat per la seva companyia on s'hi estaven unes tauletes amb ampolles de cava i les seves corresponents copes. Estaven pletòrics. Espantaven els ocells que se'ls hi acostaven ("¡Brrr!, ¡Brrr!... ¡te he dicho que brrr!"), netejaven amb mocadors els seients sobre els que descansaven els seus impecables culs i es posaven bé constantment els seus immaculats vestits d'explorador que semblaven comprats en una tenda de disfresses més que en una botiga especialitzada.

Cadascú, que consti, ha de viatjar de la manera que li sembla més adequada, la que li ve més de gust. Però servidor no va poder evitar sentir una mica de pena, no per ells, sinó per l'antiquíssim escenari que els acollia, en veure que hi ha gent que, de debò, sembla no entendre res de res quan viatja a segons quins llocs.
El moment de la foto de grup, amb les copes de cava a la mà, va ser un dels moments més surreals de tot el viatje.


5 comentarios:

  1. Veure espanyols donant la nota és un clàssic dels nostres viatges... un altre col-lectiu a evitar són els americans...

    M'has fet riure molt amb la foto!! hahaha

    ResponderEliminar
  2. JAJAJA! Ei, que no tots els espanyols són així :D però aquests... és que eren especialets :D

    Heu trobat molts nordamericans, doncs? I què feien? Per què cal evitar-los? (aquí no n'hem vist pas massa)

    ResponderEliminar
  3. Els espanyols destaquen per "armarla" allà on van. Crits, saltar-se cues, no respectar normes, etc... ja saps, són més "listillos" que ningú...

    Els americans són uns estirats que paqué... normalment critiquen tot allò que veuen. La gran Patria sempre és millor per ells.

    Sempre acabem fent migues amb els bascos... perque serà? ;)

    ResponderEliminar
  4. ja ja ja... molt bona la foto! Podrien estar mirant l'Uluru o un concert de Julio Iglesias... No és la nacionalitat, és el tipus de gent. En aquest cas van ser espanyols, però és el fet en sí del cava, les tauletes i la parafernàlia... trist.

    ResponderEliminar
  5. D'acord amb l'anònim, l'important és el que fan i no d'on són.
    El que passa és que, si faig una estadística de tota la gent que m'he trobat pel camí viatjant, t'asseguro que els espanyols s'han guanyat a pols aquest injust prejudici meu :)
    Fa tan sols unes hores una española molt simpàtica m'ha deixat anar que no ha volgut anar a veure l'Uluru perquè "no es más que una roca". I ha rematat: "Y yo ya he estado en el Gran Cañón del Colorado y allí ya vi muchas rocas; no necesito ver una más."
    Ja et dic, no pas tots són així, però n'hi ha massa que, com diu l'Oriol dels nordamericans, sembla que viatjen només per constatar que el seu país és el millor.

    ResponderEliminar