Let's go surfin' now, everybody is learning now

Era un somni de joventut d'aquells que començaven a quedar arraconats al fons del calaix dels somnis esvaïts, oblidats, descartats. Passava, un cop i un altre, per les mateixes pàgines de les revistes de surf que em comprava, imaginant poder emular als professionals, agafar tubs, trencar les crestes i lliscar per damunt del mar.

Molts anys més tard, l'oportunitat es va posar a tret. Quin millor lloc del món per fer realitat el somni de fer surf que a Austràlia, una de les meques dels surfers, amb milers de quilòmetres de costa idònia per fer-ho.
Podia haver estat a Bondi, a Surfers Paradise (sí, hi ha un poble que es diu així), però al final va ser a Byron Bay, un poblet totalment orientat al surf.

Els començaments, com us podeu imaginar, van ser difícils:

Però poc a poc, amb calma, marcant clarament els passos, assegurant els moviments...

 

La sensació és realment deliciosa. Sempre m'han agradat els esports en els que llisques per damunt d'elements, ja sigui neu (snowboard), terra (skateboard) o aigua. No és, ja us ho puc assegurar, el darrer cop que fem surf. Falta molt per aprendre, que la tècnica no és gens fàcil. Però d'onades n'hi ha cada dia.