El profesor Lokovitch en Australia

Esta, esta y no otra, es la pinta que se le queda a uno después de tirarse por una duna de arena enorme a una velocidad aterradora. Si queréis más precisión en la medida de la velocidad de descenso os puedo calcular, así a ojo, que bajábamos a unas dos o tres toneladas de arena en los ojos por segundo, creo.

La pinta, como decía, es de profesor loco, justo después de inventar un pelapipas automático o un libro que se lee solo. Es difícil de ver en la fotografía, pero tengo más arena en los bordes de la cara que en el Sáhara. Sobre las cejas, en las pestañas, en la boca, sobre la barba, en el bigote, en las orejas... y no sigo para no ser soez, pero ya pilláis la idea, no?

Por cierto, os habéis fijado en quién sale en la foto también? XDDD

Dia d'activitats (algunes força "especialetes")

Prop de Brisbane es troba Moreton Island, la tercera illa de sorra més gran del món. Al seu damunt s'hi troba un 97% de Parc Natural i un 3% restant d'instal·lacions diverses per a la pràctica de diferents activitats.
I hem volgut aprofitar tant per fer activitats que ens agraden com per provar-ne de noves, a veure si ampliem el catàleg de ximpleries que fem en els nostres viatges.

Com ja us hem comentat en un post anterior, hem començat fent snorkeling al voltant d'uns vaixells enfonsats, aprofitant per fer unes fotos molt autèntiques del fons submarí gràcies a una funda per la càmara que ens comprat.

Però després hem provat una activitat una mica rara curiosa: Segway tot-terreny. Sabeu allò del Segway, oi? Sí, home, aquella mena de vehicle que es desplaça només amb el balanceig del cos. Habitualment es fa servir per ciutat, però aquí en tenien uns amb unes rodes tot-terreny que et permetien anar per damunt de la platja d'una manera francament futurista. Sembla difícil però no ho és.

Després ens hem enfilat en un parell de kayaks i hem vorejat la platja (fins que un servidor s'ha cansat, val a dir-ho).

I per acabar-ho de rematar, ens hem acostat a unes dunes al mig del desert de sorra fina que hi ha a l'illa i hem fet (oju!, agafeu-vos!) sandboarding. Que què és? Doncs mira, no us puc posar el vídeo ara mateix, però és enganxar-se a una tauleta de fusta i llençar-se per una duna gegant de sorra malparida que, mentre vas baixant se't va ficant per tots els raconets. La baixada, sincerament, fa impressió i vas a tota llet. Empasses molta sorra, te la fiques als ulls a cabassos i et canses un munt de tornar a pujar fins dalt del turó. Però, això sí, jo m'ho he passat teta.

Doncs bé, ja veieu que varietat no ens ha faltat en un dia com el d'avui, eh? :D

El mundo submarino (de Jacques Cousteau)

Una de las más hermosas cosas que hemos visto en este viaje está, curiosamente, oculto bajo el mar. No había hecho snorkel en mi vida, y para mi ha sido como descubrir un mundo nuevo.

Lo hemos hecho tres veces, más una un poco más profunda haciendo diving en la barrera de coral, y una de las cosas que más mal me supo fue no poder hacerle alguna foto a lo que veía para poderlo compartir con vosotros. Así que me fui a comprar una funda subacuática para cámaras digitales (no se llama así, me lo he inventado yo solito este término tan alucinante a la par que poco preciso). Con ella he podido retratar el fondo del mar en los alrededores de 15 barcos hundidos sobre los que se ha formado un arrecife y alrededor de los cuales la vida abunda.

Allí hemos podido ver (y fotografiar) un buen montón de peces preciosos además de los oxidados restos de los navíos.

También hemos visto algunas especies peligrosas como ésta:

No os aburriré con más fotos submarinas, pero os recomiendo muchísimo que si hacéis snorkel os pilléis una de estas fundas para poder capturar parte de ese mundo submarino del que nos hablaba el comandante Cousteau a bordo del Calypso.

Animals de ciutat

Després d'un mes a Australia, un comença a no sorprendre's de res. Bé, això no és del tot cert, però ja m'enteneu. Vull dir que un va caminant per la tercera ciutat més gran del país, Brisbane, per damunt d'un passeig fet amb fustes al costat del riu que articula la ciutat i, de sobte, sortint esvalotadament dels arbustos, se li creua per davant això:

Ja em direu si un s'ha de sorprendre o no, però la cosa no ha millorat quan el llangardaix en qüestió ha estat donant voltes per allà, com si estigués a casa seva (potser ho era, casa seva), ben a prop dels vianants, mirant a tort i a dret i fent uns estranys moviments amb el cap.

A mi, que voleu que us digui, sempre que veig un llangardaix d'aquesta mena, d'aquest tamany, em fa l'efecte com si s'hagués obert una porta temporal connectada directament amb èpoques juràssiques. La visió compartida d'aquest amic reptilià en primer pla i els gratacels descomunals de la ciutat productiva que és Brisbane en segon terme em deixa bocabadat.

El país d'Oz encara té, pel que sembla, molts asos a la màniga.

Animalitos licenciados en arquitectura: Termitas

Diez años para construir un metro de su termitero. Esa es la velocidad, esa es la minuciosidad con la que las termitas construyen sus ciudades. Orientadas al norte para tener refrigeración, con salientes para generar sombra por el mismo motivo, con una intrincada red de pasadizos internos, con una legión de obreros dispuestos a dejarse el alma por un sueldo más bien inexistente. Así lucen los termiteros australianos.

Productos australianos: Weet-Bix, el desayuno de los campeones

Una cosa que hemos descubierto en Australia son los Weet-Bix, que es lo más cómodo que te puedes llevar si tienes planeado dormir en albergues y casas por el estilo.
El Weet-Bix es una especie de cereal compactado en forma de ladrillito, más seco que la mojama, que se "desace" levemente cuando lo sumerges en un bol con leche.

Lo venden en unas cajas de 2 unidades o tamaño familiar (24) y es muy práctico. No ensucia, no atrae a insectos (es demasiado soso), no pesa nada, es super sano y si te lo olvidas en la zona común nadie te lo quita!!
Con un par de Weet-Bix  y un poco de leche tienes un desayuno de campeones, pero el líquido es imprescindible, si no es imposible de tomar.

En un tour que hicimos, nuestro guía nos propuso un juego de valientes para animar el viaje: a ver quien era capaz de comerse un Weet-Bix "en seco" más rápido, Marc hizo un super tiempo de 1.40 minutos y lo describe como el peor momento de su vida: "es como comer porexpan".

En fin, a mi me encanta y llevo siempre mi caja de 24 por todo el país. Me estoy enganchando así que espero poder comprarlo de nuevo en Barcelona.

Regals que viatgen

Ja veuràs quina txorrada, però m'agrada molt passejar samarretes que m'han regalat i portar-les a voltar pel món. En aquest viatge, concretament, en porto tres. Avui us en parlaré d'una molt especial. És aquesta que porto a la foto, davant del mític monolit Uluru.

Aquesta samarreta amb el logo de Mucho Malo, me la va regalar l'Armand Ramon el primer dia que ens vam retrobar després de més de vint anys. La va dissenyar ell mateix, i en veure pel Facebook que m'agradava portar samarretes boniques i especials, va decidir regalar-me-la.
Retrobar l'Armand ha estat una de les grans coses que m'ha passat en els darrers anys. Tant ell com els altres companys del '71 han fet renéixer amistats que, simplement, estaven latents.

Sempre atent amb els demés, sempre pendent d'animar la festa, sempre de bon humor, amagant al darrera de tot això una persona càlida i de principis sòlids i valuosos.

La casualitat, o no, va voler que em posés la seva samarreta el dia que neixia l'Ariadna, la seva filla. Serà un pare sensacional, i la seva filla serà un sol, d'això ja en podeu estar segurs.