Cocodrils de camí al Kakadu

Fa uns dies vem anar al Park Nacional de Kakadu, molt proper a la ciutat de Darwin, en plena zona tropical plagada de cocodrils i altres bèsties .

Tot en aquesta regió té a veure amb els cocodrils, fins hi tot hi ha empreses que munten shows en els que pots tirar-li un pollastre al cocodril, que ha de saltar un metre per agafar-lo. Una companya de tour ens ha explicat que ella va anar a un show d'aquests i el paio que portava l'espectacle li faltava mig braç... sense comentaris

En fi, els crocks són la mascota de la regió, vagis on vagis hi ha peluixos, fotos, "menús", postals, samarretes etc.
Es un animal que té molt mala fama, però tothom ens diu que si no els provoques no fan res i que tots els accidents són deguts a gent imprudent.
Nosaltres n'hem vist uns quants ja i la veritat és que vistos d'aprop són animals fascinants. són tan antics com els dinosaures, poden viure quasi 100 anys i tot i que les cocrodiles poden posar uns 50 ous, només un d'ells arribarà a ser adult.
Ens hem convertit en fans dels cocodrils, vaja :-)

En un bar que vem trobar pel camí, tenien a 2 cocodrils, en Fred i en Brutus, separats per una paret perquè són d'espècies diferents i un ataca l'altre. En Brutus es un crock d'aigua salada que estava mig amagat i no es deixava fer fotos i en Fred es un crock d'aigua dolça més petit...

Aquest és en Fred: guapo oi?

Què és més important? La fauna local o els diners

La costa nord d'Austràlia és un tròpic amb totes les seves característiques: humitat i temperatures altes. Aquí, els cocodrils s'hi troben a gust, molt a gust. Tan és així, que estan per tot arreu, literalment. Per descomptat, la costa és inmensa, llarga, inacabable. Però cada cop que t'acostes a meys de 50 metres de l'aigua topes amb un cartell enorme que t'adverteix de la presència constant dels cocodrils. I això passa fins i tot a una ciutat tan turística com Darwin, una mena de Lloret de Mar en miniatura que acumula bars, pubs i discoteques a dojo i que té la mitjana d'edat més baixa de tot el continent.
Però les autoritats, per contres de "netejar" les platjes existents -paradisíaques, d'aigua cristal·lina, perfectes- d'aquests animalons temibles, per contres de cedir a la pressió dels diners fàcils, decideix deixar-los en pau, deixar-los viure allà on volen, allà on pertanyen i deixen amb un pam de nas als turistes que venen a buscar la platja de postal.

El que fan, en canvi, tant a Darwin com a Cairns, és habilitar unes petites piscines a vora de mar que permetin a la gent donar alguna capbussada sense perill. Però és que és únicament això, una piscina vora l'aigua o una petita llacuna natural que han protegit amb tanques per seguretat. Res més que això.
I jo que em pregunto: què farien els diferents ajuntaments de les poblacions costaneres del nostre país si hi haguessin animals perillosos com els cocodrils? Els deixarien campar lliurement o iniciarien una cacera despietada intentant no perdre turisme?

In Rome, do as romans

My good friend Phil from Geelong told me once when he was in Barcelona: "In Rome, do as romans." It's an old saying that many travelers adopt as a motto. If you travel to some particular place of the world and insist in living by your book, eating what you usually eat back home, drink what you usually drink and, in general, act just like if you were home, you'll miss some of the most interesting inputs these new place can offer you.
So, I followed Phil's advice in Oz, and drank one of his most famous local beers: the XXXX.
And you know what?... I liked it!

Animalons arreu (fins i tot al Youth Hostel!)

Darwin: arribar al tròpic des del desert

Hem arribat a Darwin fa un dia i el contrast entre el desert i aquesta ciutat de costa ha sigut massa.

Alice Springs és una ciutat àrida, amb bastants turistes però tots escampats, una ciutat que té un aire estrany, com de lloc fantasma que de nit es pot tornar un lloc perillós. Els Aborígens silenciosos et miren quan passes, asseguts a terra o caminant molt lentament aliens a tot el que passa pel voltant.

El viatge al centre vermell és espectacular: l'Uluru i el Kata Tjuta són llocs màgics on el que t'envolta és tan magnífic que et fa sentir petit i silenciós. Hem estat 3 dies acampant al desert, pujant per gorges i travessant valls grandioses, sense descansar massa però gaudint de cada moment amb la Natura salvatjada que ens trobàvem.

I després hem arribat a Darwin, una ciutat tropical que té un hivern de 25 graus. Clima humit i assolellat, amb carrers plens de bars i terrasses que fan olor de crema solar. Tenen cinemes a la fresca i tot és ple de turistes ben morenos i disposats a omplir les terrasses i veure cervesa a qualsevol hora.

Darwin però té una pega molt grossa: els cocodrils i altres bèsties del tròpic. És una ciutat rodejada quasi completament de mar, que no té cap platja per que està tot protegit amb tanques per impedir "accidents". Els darwinencs i els turistes només poden prendre el sol en unes instal·lacions amb piscines i llacunes artificials construïdes al costat d'un mar que no poden disfrutar. Tot molt artificial, amb gespa retallada i palmeres plantades simetricament que no tenen res a veure amb el silenci del desert.