La distància impossible

Les distàncies, a Austràlia, són enormes. Però molt enormes. Enormíssimes. Ho vam descobrir aviat.
Intentant anar de Sydney a Melbourne vam buscar alternatives. La primera que vam buscar va ser el tren, però vam descobrir que un trajecte com aquest pot trigar 12 hores.
Bé, escolta, posem-ho fàcil. Us fareu una idea millor de les distàncies a austràlia amb la següent imatge:

Fort, eh? Europa cap dins d'Austràlia! Així, tal com sona! I, és clar, recórrer-se tot aquest tros de país no és una cosa que es pugui fer en cinc setmanes, però si voleu veure el trajecte que hem fet, aquí us en fareu una idea. Però abans de mirar-lo, una pregunta de trivial, a veure si l'encerteu. Quants quilòmetres hem fet en total, comptant els viatges d'anada i de tornada? Au va, mirau-vos el vídeo i intenteu endevinar-ho.



Ja teniu una possible resposta? Doncs hem calculat que, aproximadament, hem fet uns 45.000 kms. o___O Més que la circumferència equatorial del a terra!

We're off to see the wizard, the wonderful wizard of Oz

A Austràlia, molts n'hi en diuen Oz, partint de l'abreujament sonor del nom sencer. Sí, com a la peli amb la Judy Garland.
En aquella peli, la Garland vivia en una granja en blanc i negre, trista i desangelada. S'adormia i es veia transportada al fantàstic món d'Oz, i es passava la peli sencera intentant ser rebuda en audiència pel totpoderós mag d'Oz per tal de que la hi conseguís el desig de tornar a casa.

Doncs mira per on, jo acabo de tornar d'Oz i estic a casa meva, a les sis de la matinada, patint de jet-lag i buscant als anuncis classificats de La Vanguàrdia a veure si hi ha algun mag que sàpiga com fer-me tornar a Oz.

Si és que mai no estem contents amb el que tenim, carall...

Let's go surfin' now, everybody is learning now

Era un somni de joventut d'aquells que començaven a quedar arraconats al fons del calaix dels somnis esvaïts, oblidats, descartats. Passava, un cop i un altre, per les mateixes pàgines de les revistes de surf que em comprava, imaginant poder emular als professionals, agafar tubs, trencar les crestes i lliscar per damunt del mar.

Molts anys més tard, l'oportunitat es va posar a tret. Quin millor lloc del món per fer realitat el somni de fer surf que a Austràlia, una de les meques dels surfers, amb milers de quilòmetres de costa idònia per fer-ho.
Podia haver estat a Bondi, a Surfers Paradise (sí, hi ha un poble que es diu així), però al final va ser a Byron Bay, un poblet totalment orientat al surf.

Els començaments, com us podeu imaginar, van ser difícils:

Però poc a poc, amb calma, marcant clarament els passos, assegurant els moviments...

 

La sensació és realment deliciosa. Sempre m'han agradat els esports en els que llisques per damunt d'elements, ja sigui neu (snowboard), terra (skateboard) o aigua. No és, ja us ho puc assegurar, el darrer cop que fem surf. Falta molt per aprendre, que la tècnica no és gens fàcil. Però d'onades n'hi ha cada dia.

La belleza bajo el mar

Esperábamos la ocasión de volvernos a sumergir, con nuestra cámara colgando, para ver nuevos animalitos submarinos. Y no hemos podido tener más suerte. De camino hemos avistado ballenas, que ya ha sido un puntazo. Pero es que al meternos en el agua nos hemos encontrado con ella, la más bella:

Santuaris i Cangurs!

El primer que vaig pensar quan vaig aterrar a Austràlia va ser: On són els cangurs?
Esperava trobar-me'ls sovint  per l'Outback però no ha sigut així. Els Cangurs estan per tot Austràlia però surten un cop es pon el sol, així que no és fàcil veure'ls. Són uns animals genials i n'hi ha de diverses mesures i espècies, alguns d'ells arriben al metre vuitanta així que poca conya!

Nosaltres, en 5 setmanes de viatge només hem vist cangurs en dues ocasions i mai en llibertat, així que una bona manera de veure'ls és acostar-se a un Santuari, que són com zoos però amb animals que han arribat allà després de ser atropellats, animals orfes que han perdut la mare o bé donacions de particulars.  

Com que atropellar un animal salvatge és una cosa més habitual del que sembla, les autoritats avisen de que si atropelles un marsupial (sigui quin sigui) el que has de fer primer és mirar a la bosseta per si hi ha una cria i portar-la a un santuari. 

En un d'aquests santuaris vem gravar aquest vídeo, on queda clar que els cangurs són dels més tremendos dels animals australians. Són els meus favorits de tots els que hem vist, i com a mostra miréu aquest vídeo:

Más tonterías a agregar a nuestro currículum viajero

Una de las más absurdas actividades que hicimos fue montar en camello. No tuvimos mucha elección, puesto que nuestro tour de tres días hacía aquí una parada obligatoria y pensamos que, ya que estábamos, por qué no probarlo.
El recorrido fue absolutamente ridículo, un trayecto circular de unos 50 metros. Lo que pagamos, en realidad, no daba para más. Pero nos apetecía mucho tocar a esos animales fantásticos que son los camellos. Por cierto, que Australia es el país del mundo con más camellos! Lo que oyes!

Pues nada, que estos camellos se portaron muy bien, nos dieron un tour y nos destrozaron las posaderas a conciencia.

Kata Tjuta, el refugi de les llegendes

Un dels llocs més absolutament espectaculars sobre els que he caminat. Una formació de roques vermelloses polides per mil·lions d'anys de vent, sorra i pluja, plena d'imperfeccions només visibles des de la proximitat i que els aborígens locals atribueixen a escenes mítiques amb animals gegants de la seva iconografia que, segons expliquen, van donar forma a tot el que aquí es veu, des d'una esquerda provocada per una baralla entre dues serps mítiques fins a protuberàncies atribuïdes a escenes populars i quotidianes.

Un lloc de llegenda, un lloc per somiar i deixar-se endur per la màgia ancestral d'una cultura a punt d'extingir-se.

El profesor Lokovitch en Australia

Esta, esta y no otra, es la pinta que se le queda a uno después de tirarse por una duna de arena enorme a una velocidad aterradora. Si queréis más precisión en la medida de la velocidad de descenso os puedo calcular, así a ojo, que bajábamos a unas dos o tres toneladas de arena en los ojos por segundo, creo.

La pinta, como decía, es de profesor loco, justo después de inventar un pelapipas automático o un libro que se lee solo. Es difícil de ver en la fotografía, pero tengo más arena en los bordes de la cara que en el Sáhara. Sobre las cejas, en las pestañas, en la boca, sobre la barba, en el bigote, en las orejas... y no sigo para no ser soez, pero ya pilláis la idea, no?

Por cierto, os habéis fijado en quién sale en la foto también? XDDD

Dia d'activitats (algunes força "especialetes")

Prop de Brisbane es troba Moreton Island, la tercera illa de sorra més gran del món. Al seu damunt s'hi troba un 97% de Parc Natural i un 3% restant d'instal·lacions diverses per a la pràctica de diferents activitats.
I hem volgut aprofitar tant per fer activitats que ens agraden com per provar-ne de noves, a veure si ampliem el catàleg de ximpleries que fem en els nostres viatges.

Com ja us hem comentat en un post anterior, hem començat fent snorkeling al voltant d'uns vaixells enfonsats, aprofitant per fer unes fotos molt autèntiques del fons submarí gràcies a una funda per la càmara que ens comprat.

Però després hem provat una activitat una mica rara curiosa: Segway tot-terreny. Sabeu allò del Segway, oi? Sí, home, aquella mena de vehicle que es desplaça només amb el balanceig del cos. Habitualment es fa servir per ciutat, però aquí en tenien uns amb unes rodes tot-terreny que et permetien anar per damunt de la platja d'una manera francament futurista. Sembla difícil però no ho és.

Després ens hem enfilat en un parell de kayaks i hem vorejat la platja (fins que un servidor s'ha cansat, val a dir-ho).

I per acabar-ho de rematar, ens hem acostat a unes dunes al mig del desert de sorra fina que hi ha a l'illa i hem fet (oju!, agafeu-vos!) sandboarding. Que què és? Doncs mira, no us puc posar el vídeo ara mateix, però és enganxar-se a una tauleta de fusta i llençar-se per una duna gegant de sorra malparida que, mentre vas baixant se't va ficant per tots els raconets. La baixada, sincerament, fa impressió i vas a tota llet. Empasses molta sorra, te la fiques als ulls a cabassos i et canses un munt de tornar a pujar fins dalt del turó. Però, això sí, jo m'ho he passat teta.

Doncs bé, ja veieu que varietat no ens ha faltat en un dia com el d'avui, eh? :D

El mundo submarino (de Jacques Cousteau)

Una de las más hermosas cosas que hemos visto en este viaje está, curiosamente, oculto bajo el mar. No había hecho snorkel en mi vida, y para mi ha sido como descubrir un mundo nuevo.

Lo hemos hecho tres veces, más una un poco más profunda haciendo diving en la barrera de coral, y una de las cosas que más mal me supo fue no poder hacerle alguna foto a lo que veía para poderlo compartir con vosotros. Así que me fui a comprar una funda subacuática para cámaras digitales (no se llama así, me lo he inventado yo solito este término tan alucinante a la par que poco preciso). Con ella he podido retratar el fondo del mar en los alrededores de 15 barcos hundidos sobre los que se ha formado un arrecife y alrededor de los cuales la vida abunda.

Allí hemos podido ver (y fotografiar) un buen montón de peces preciosos además de los oxidados restos de los navíos.

También hemos visto algunas especies peligrosas como ésta:

No os aburriré con más fotos submarinas, pero os recomiendo muchísimo que si hacéis snorkel os pilléis una de estas fundas para poder capturar parte de ese mundo submarino del que nos hablaba el comandante Cousteau a bordo del Calypso.